Aquest 2014 se celebra el centenari del naixement de Joan Vinyoli, poeta autodidacta, influenciat per Rilke (romanticisme i simbolisme) i Carles Ribas (postsimbolisme). També va estimar la poesia de Rimbaud, Holdering i Shakespeare. Malgrat les diferent etapes que va tenir la seva obra, sempre tingué preferència pels grans temes metafísics: amor, mort i la poesia.
L'incita a escriure una frase de Rilke: "la poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències".
La poesia per a Joan Vinyoli és un mitjà de coneixement interior i, alhora, d'arrelament a la vida, considera que l'home, per la mateixa condició humana,mai sabrà viure, així doncs, només en la poesia hi troba la salvació.
Guanya el premi Óssa Menor, 1951, amb el recull Les hores retrobades. Amb el poemari Tot és ara i res, (1970), li arriba el reconeixement de la crítica i a partir d'aleshores publica de forma regular. El darrer poemari, Passeig d'aniversari (1984), rep nombrosos premis, entre els quals el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Literatura.
CANT D'ABELONE Tu a qui no faig confident que ploro al llit, de nit, sol, tu que em fatigues dolçament bressant-me com un bressol; tu que no em dius del teu vetllar per causa meva, què et sembla de suportar aquesta set sense treva que ens magnifica, sense deixar-la calmar? Car mira els enamorats com es menteixen així que volen dir-se veritats. Tu sola, tu formes part de la meva solitud pura. Tu et transformes en tot: ets allò que murmura o bé un perfum que rera seu res no deixés. Entre els meus braços, ai, he perdut tantes coses. No et retingueren mai: per això és que hi reposes i et tinc per sempre més.
Noves versions de Rilke (1985)
L'incita a escriure una frase de Rilke: "la poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències".
La poesia per a Joan Vinyoli és un mitjà de coneixement interior i, alhora, d'arrelament a la vida, considera que l'home, per la mateixa condició humana,mai sabrà viure, així doncs, només en la poesia hi troba la salvació.
Guanya el premi Óssa Menor, 1951, amb el recull Les hores retrobades. Amb el poemari Tot és ara i res, (1970), li arriba el reconeixement de la crítica i a partir d'aleshores publica de forma regular. El darrer poemari, Passeig d'aniversari (1984), rep nombrosos premis, entre els quals el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Literatura.
Noves versions de Rilke (1985)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada