Baudelaire i el simbolisme

L’HOME I LA MAR

Home lliure, per sempre t’estimaràs la mar!
Espill de la teva ànima, l’hi veus emmirallada
en l’infinit vaivé d’onada rera onada,
i tu ja ets un abisme més amargant encar.

Et plau de submergir-te dins de la teva imatge;
l’estrenys amb ulls i braços, però el cor es distreu
d’escoltar adés i ara la seva pròpia veu
en el brum d’aquest plany indomable i salvatge.

Tots dos sou tenebrosos i tots dos sou discrets:
home, als teus gorgs immensos no arribà mai cap sonda,
oh mar, és insabuda ta riquesa més fonda,
tan gelosos com sou de preservar els secrets!

I tanmateix, després de segles innombrables,
heu seguit barallant-vos, cruels, a dret i a tort,
de tant com estimeu el carnatge i la mort,
oh lluitadors eterns, oh germans implacables!