BEATA BEATRIX
Nasqueres, Beatriu, per alt miracle,
Un jorn de la dantesca fantasia.
Pres trobares del cel la recta via
I un àngel fores del diví cenacle.
En son romiatge vers la poesia
Vegé Rossetti tan diví espectacle:
Llençà de pelegrí l’inútil bacle
i el seu pinzell fou dolça melodia.
Tornares, Beatriu, a vida nova
Damunt la tecla màgica pintada
Com d’humana potencia eterna prova.
Mes de ta boca oberta immaculada
N’ix l’esperit d’amor qui el cel ovira,
“Che va
dicendo all’anima:sospir”.
Aquest poema va acompanyat del quadre que representa a Beatriu en una clara al·lusió a la dona angelicatta de Dant. Pertany al prerafaelitisme, moviment que va influenciar al Modernisme català, en especial a la poesia de Jeroni Zanné.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada