L' aula virtual de lletres

Cercar en aquest blog

FELICITATS ALS CAMPIONS D' SCBRABBLE FINAL PRAT DE LLOBREGAT I A TOTS ELS PARTICIPANTS

el dia d’abril 19, 2015

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

POEMES DE NADAL M. Martí i Pol, Joan Salvat-Papasseit

ARA QUE L’ANY S’ACABA Invoco els dies clars, ara que sé que me’n desposseeix el temps. No em vull subjecte a cap designi que no pugui sotmetre al ritme encès de les paraules. A poc a poc, desfaig els rulls del vent. La font degota lenta i m’acompassa la mirada i la veu. Tot se’n revela nou, però l’espera m’adorm les mans. Només els ulls completen el cicle tants de cops iniciat i abandonat. Propòsits? Quins propòsits? Miquel Martí i Pol DESEMBRE Quan ve Nadal fem el Pessebre amb rius, muntanyes de colors, el caganer, l'estrella, l'àngel, el nen, la mare i els pastors, cantem cançons i mengem neules també torrons i altres llamina, i per arrodonir les festes que omplen de joia grans i nins, ens aboquem a les finestres a esperar els Reis que van venint. Miquel Martí i Pol Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Aixi el grup d'homes joves que ara passa cantant. Sento el carro de...

Un programa per crear cal·ligrames

L'oda infinita- Joan Maragall

Joan Maragall influït pel romanticisme i el vitalisme creà aquest preciós poema que sempre serà un cant a la creació poètica. Fixa't bé, com el poeta és l'elegit, recorda la teoria del superhome de Nietszche, l'únic que amb la poesia, pot transformar la realitat. Actitud que defensaven el corrent d'artistes modernistes regeneracionistes. En els últims versos, Maragall conjuga a Nietszche i el espiritualisme cristià. L’ODA INFINITA Tinc una oda començada que no puc acabar mai: dia i nit me l’ha dictada tot quant canta en la ventada, tot quant brilla per l’espai. Va entonar-la ma infantesa entre ensomnis d’amor pur; decaiguda i mig malmesa, joventut me l’ha represa ...

Amb la tecnologia de Blogger