Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça
- que desgrana el molí.
Aquest oreig suau que t'agombola
- perfumant-te el matí.
Fos el flauteig dels tòtils a la tarda
- en la calma dels horts.
Si fos aquesta pau que t'acompanya
- en el repòs dels ports ...
O fos la punxa de la rosa encesa
- d'un desig abrandat.
Aquell record d'una hora de follia,
- d'aguda voluptat.
Si fos l'enyorament d'uns braços tendres
- que varen ser-te amics.
-
- d'aquells menyspreus antics.
- Si jo no fos per tu record amable,
- fos almenys un neguit,
- un odi o un dolor, una recança ...
- Ho fos tot, menys l'oblit.
ROSA LEVERONI
La guerra, la purga de funcionaris de la Generalitat li va suposar no poder continuar exercint la seva professió de bibliotecària. Però, tot i la seva violència, la repressió no aconseguí trencar les seves conviccions; ben al contrari, Leveroni es va convertir en una de les principals activistes del grup que es va formar a l'entorn de Riba, aleshores capdavanter de la recuperació cultural. I col·laborar a les revistes clandestines, tot i el perill que comportava.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada